Un poema estadístic de Carlo Alberto Salustri (Trilussa)

Un poema estadístic de Carlo Alberto Salustri (Trilussa)

En Carles Barceló envia un sonet de Trilussa (Roma, 1871-1950) dedicat a l’Estadística.

L’original italià va ser traduït per Josep Carner.

Entreu a la notícia i comproveu que la broma d’un pollastre per a cadascú (en mitjana) ja ve d’antic.

La Statistica

Sai ched’è la statistica? È ‘na cosa
che serve pe’ fa’ un conto in generale
de la gente che nasce, che sta male,
che more, che va in carcere e che spósa.

Ma pe’ me la statistica curiosa
è dove c’entra la percentuale,
pe’ via che, lì, la media è sempre eguale
puro co’ la persona bisognosa.

Me spiego: da li conti che se fanno
seconno le statistiche d’adesso
risurta che te tocca un pollo all’anno:

e, se nun entra nelle spese tue,
t’entra ne la statistica lo stesso
perché c’è un antro che ne magna due.

I sonetti. Milà, Mondadori, 1922

Versió catalana de Carner – L’Estadística

No saps què és l’Estadística? Una cosa
que serveix per fer un compte general
de la gent que ha nascut o que té un mal,
que neix, va a la presó, o es tria esposa.

Ah! com a interessant la que més val
és la que un terme mig fixar-te gosa:
en vaga un tant per cent mai no se’t posa;
i agafa i tot a qui li manca un ral.

M’explicaré; pels comptes sense engany
que hi ha en una estadística recent,
veus que un pollastre t’ha tocat a l’any.

I si, tan car, menja per tu no fos,
t’entra dins l’estadística igualment,
perquè hi ha un altre que se’n menja dos.

La Veu de Catalunya, 12 de novembre de 1925. El diari atribuïa erròniament el sonet a Cesare Pascarella.
Podeu consultar totes dues versions, l’original i la catalana, en el recull de poemes italians en versió bilingüe de Gabriella Gavagnin De Leopardi a Ungaretti. Un segle de poesia italiana (Proa, 2001). Pel que fa a Carlo Alberto Salustri, trobareu informació a l’adreça http://it.wikipedia.org/wiki/Trilussa. Hi ha un retrat i un apartat especial sobre Il pollo di Trilussa.

És una llàstima que l’article de la Wikipèdia no contingui cap referència a Paul Valéry, per dues raons. La primera és que el naixement dels dos poetes no va coincidir per quatre dies: Salustri va venir al mon el 26 d’octubre de 1871, i Valéry el dia 30. La segona és que Valéry va ser un poeta aficionat a les matemàtiques. Els seus Quaderns són plens de referències matemàtiques i de converses tingudes amb Poincaré i Borel. Podeu llegir una selecció de fragments delsQuaderns en l’edició castellana de Galaxia Gutemberg de 2007; les entrades referides a matemàtiques tenen dedicat un capítol. A casa nostra, el senyor Eduard Bonet ens recordava fa uns mesos que Gabriel Ferrater també va ser un poeta amb torna matemàtica.

Trilussa escrivia en romanesc, el dialecte de Roma. Aquesta estratègia el va ajudar a tenir èxit, però li va dur el rebuig d’algunes persones d’anomenada. Carlo Emilio Gadda, per exemple, també feia un ús lliure del llenguatge, però Gadda agradava a Pasolini, i Trilussa no. Trobava el seu llenguatge petitburgès, i això l’enutjava.

No hi ha traduccions castellanes —ni catalanes, em penso— de cap obra sencera de Trilussa, més enllà dels poemes del recull citat. De Gadda tampoc massa, però fa uns mesos es va reeditarAprenentatge del Dolor, traduïda els anys seixanta per Joan Ramon Masoliver i Maria Nieves Muñiz. L’escriptor Gadda era enginyer, com Robert Musil. Vet aquí com és de senzill acumular exemples que la dicotomia ser de ciències o de lletres és força artificial.

Mentre va ser viu, Salustri va ser molt popular a Itàlia. De fet, en tenia prou amb la poesia i el periodisme per guanyar-se la vida. Einaudi el va nomenar senador vitalici l’u de desembre de 1950.

Salustri va morir al cap de vint dies i després el seu nom s’ha anat oblidant.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies