Primera conferència de la Societat Catalana d’Estadística

Primera conferència de la Societat Catalana d’Estadística

L’estadística, un coneixement al servei de la societat

Estadística insòlita i tafanera, a càrrec de Carles M. Cuadras

Seguida del divertiment Estadísticament impossible. Albéniz, Liszt i una triple predicció, d’Albert Llorens

Per saber-ne més entreu a la notícia, cliqueu Carles M. Cuadras i la seva conferència o també la triple predicció d’Albert Llorens davant el Secretari Acadèmic de la Facultat de Matemàtiques i Estadística i la VicePresident de la Societat Catalana d’Estadística.

15 de desembre, a les 19:00h. Sala d’Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC (Pau Gargallo, 5. Barcelona)

carlescuadras

Els mètodes estadístics dirigeixen míssils, reprodueixen música, juguen a borsa, trien parella i guareixen malalties. L’estadística és una ciència difusa, escampada pertot. Un bon domini de l’estadística permet entendre per què les coincidències no passen molt rarament, sinó molt sovint. Això ja ho deia Chesterton, i també deia que una bona forma de parar boig és trobar una explicació a les coincidències, a les circumstàncies que s’expliquen simplement amb les lleis de l’atzar. Chesterton no era estadístic, però devia tenir sentit comú estadístic.

Carles M. Cuadras, Professor Emèrit de la Universitat de Barcelona, ens parlarà de totes dues coses, del paper de l’estadística en la societat i de com resol situacions que semblen insòlites, fins que es veuen com cal. El recurs als nombres és un argument de molt pes, però una eina difícil de manejar amb encert, sobretot fora de context. ¿Admetríeu que el seixanta sis per cent dels economistes són keynesians,… si sabéssiu que ningú ha convençut López que ho sigui? Un altre exemple: per ajustar de sal una olla de sopa basta tastar una sola culleradeta, tant si l’olla és grossa com si és petita. En canvi, per què costa entendre que basta una sola mostra (petita) per estimar paràmetres de poblacions grans?

Trobareu més informació sobre Carles M. Cuadras i la seva conferència a l’adreça http://www.ub.edu/stat/personal/cuadras/estadist.pdf

albertllorens

 Després de la conferència, Albert Llorens -matemàtic, músic i mag- interpretarà al piano obres d’Albéniz i Liszt. Celebrarem així una doble efemèride: el 150è aniversari del naixement d’Albéniz (1860) i el segon centenari del naixement de Liszt (1811). Podem esperar alguna peça de la suite Ibéria? Això queda fora del nostre control i no estem segurs de poder-ho endevinar. Qui pot predir un succés totalment fora de control? Bé,… Albert Llorens sosté que ell sí pot.

El dia 1 de desembre va tancar i segellar dins una caixa una “triple predicció”. Ho va fer davant elSecretari Acadèmic de la Facultat de Matemàtiques i Estadística i la VicePresident de la Societat Catalana d’Estadística. Podeu veure el moment a l’adreça http://www.youtube.com/watch?v=obNgWr5zc-I. La caixa va quedar en custòdia del Degà fins al dia 15, i serà oberta davant del públic. Segons Albert Llorens, conté tres esdeveniments que succeiran aquell mateix dia, i no abans. Coincidiran, predicció i realitat?

Aprofitant que l’atzar i la probabilitat semblen a vegades cosa de màgia, Albert Llorens barrejarà màgia, música i un grapat de coses improbables i… “estadísticament impossibles”.

Per celebrar les festes de Nadal i fer-la petar una estona, l’acte acabarà amb una copa de cava.