Paraules de l’expresident de la Societat Catalana d’Estadística (2014-2016)
He decidit (…) expressar-me a còpia de nombres, pesos i mesures.
Sir William Petty (1623-1687)
Benvolguts,
Fa més de tres-cents anys que un o altre reivindica la utilitat de l’estadística. Darrerament, però, s’ha avançat d’una forma potser més visible. Avui l’estadística ha deixat de ser un mer suport per a la investigació o per als processos de producció, industrials o de serveis. Tampoc és només una eina per a la gestió pública i el govern de les institucions ―un bé públic importantíssim, en tot cas. A més de ser tot això, que ho és, avui l’estadística també és una font d’oportunitats de negoci. I això interessa. Es comprèn que es trobi en un bon moment, en una tessitura que permet un optimisme determinat.
La torna és que l’estadística es troba en agitació, en revolució tecnològica general. Ho veieu en la forma i en la naturalesa de les dades que aplega, tan sovint silvestres, en la manera d’estudiar-les i d’obtenir resultats i també de difondre’ls. Només cal mirar un moment el fenomen big data per quedar-ne convençut.
En aquest context, quines poden ser les línies d’acció d’una societat jove com la nostra? Sembla normal que l’ajudem a créixer i a donar-li ossada per la via de fer-li un espai al món. I de quina forma es fa, això? Potser hi ha tres direccions importants que cal afrontar de forma simultània. Dins d’elles es poden encastar de forma ordenada un bon nombre d’accions concretes ―ai!, potser més que no podrem fer― sense que el resultat sigui un cafarnaüm. Són accions referides a (1) comunicació i difusió, (2) als professionals, sobretot joves i (3) a internacionalització.
Per difondre l’existència de la nostra societat i fer-ne saber quins són els objectius reforçarem la pàgina web de la SCE i l’usarem de canal ràpid de comunicació, de relació i de divulgació d’iniciatives. Com sabeu, la segona versió de la pàgina està instal·lada en el servidor de l’Institut d’Estudis Catalans mercès al conveni de vinculació que hi tenim formalitzat. Hi ha també les xarxes socials, on hi tenim el nostre perfil a Twitter des de novembre de 2012. Finalment hi ha un conjunt d’eines de perfil i utilitat diversa ―els e-News, les alertes, un possible blog…
Qualsevol entén que els estadístics apreciaran la nostra societat si s’hi poden recolzar, en un sentit o altre. Això val sobretot per als professionals joves, per als acabats de graduar i que afronten el mercat de treball, tan nou per a ells, i per als estudiants avançats que aviat es trobaran en aquesta situació. La SCE potser pot donar-los alguna visibilitat i algun recurs modest però de resultats impensats. I no em refereixo només, ni principalment, a recursos econòmics. La capacitat de relació, l’oportunitat d’establir xarxes de relació ha de ser fomentada des de la SCE, de forma que els eventuals episodis de solitud professional siguin breus i poc intensos, si pot ser.
Finalment, no se m’acut que obrir el compàs pugui ser perjudicial. Ben al contrari. El sentit de les proporcions millora si un mira el món. En el nostre cas, això vol dir adreçar-nos a societats i a institucions similars a la nosaltres, sense filar prim amb la distància geogràfica o cordial. Com són i què fan les societats estadístiques dels països propers a nosaltres? Algunes són institucions reforçades i antiquíssimes, altres més semblants a nosaltres mateixos; unes es produeixen en entorns molt fèrtils, altres menys. Potser trobarem per aquesta via noves oportunitats per als nostres socis.
En fi, vet aquí un programa d’objectius i de treball. Rebre de l’Assemblea General l’encàrrec de tirar-lo endavant, o tant com sigui possible, no és un assumpte menor. Gràcies per la confiança.
Xavier López Andrés
