Ser estadístic és un privilegi i responsabilitat en aquests moments. Hem entrat en una nova era on el desenvolupament tecnològic ha permès donar llum a metodologies que quan es van crear no es podien implementar, desenvolupar-ne de noves, fer front a problemes inabordables en el passat, i on es té a l’abast diverses fonts de grans volums de dades. On ens situem en aquest paradigma canviant? Ara es demana amb força que les decisions es prenguin basades en l’evidència, però com es genera aquesta evidència? Amb freqüència es recullen dades sense un objectiu clar i després es planteja la pregunta de recerca. Sovint aquesta societat tendeix a simplificar en excés, es pren la dada com certa i la mesura de la incertesa desapareix.

Qui som ara? Hem de fer un pas al davant i donar a conèixer la vàlua de la nostra professió en aquest nou entorn, mentre continuem creant sinergies amb d’altres professions per donar resposta als complexes reptes actuals.

La Societat Catalana d’Estadística té com objectiu treballar en aquesta direcció amb el recolzament de tots els socis. El desafiament és gran i les ganes de afrontar-lo encara ho són més.

Cordialment,

Rosa Lamarca

He decidit (…) expressar-me a còpia de nombres, pesos i mesures. Sir William Petty (1623-1687) Benvolguts, Fa més de tres-cents anys que un o altre reivindica la utilitat de l’estadística. Darrerament, però, s’ha avançat d’una forma potser més visible. Avui l’estadística ha deixat de ser un mer suport per a la investigació o per als processos de producció, industrials o de serveis. Tampoc és només una eina per a la gestió pública i el govern de les institucions ―un bé públic importantíssim, en tot cas. A més de ser tot això, que ho és, avui l’estadística també és una font d’oportunitats de negoci. I això interessa. Es comprèn que es trobi en un bon moment, en una tessitura que permet un optimisme determinat. La torna és que l’estadística es troba en agitació, en revolució tecnològica general. Ho veieu en la forma i en la naturalesa de les dades que aplega, tan sovint silvestres, en la manera d’estudiar-les i d’obtenir resultats i també de difondre’ls. Només cal mirar un moment el fenomen big data per quedar-ne convençut. En aquest context, quines poden ser les línies d’acció d’una societat jove com la nostra? Sembla normal que l’ajudem a créixer i a donar-li ossada per la via de fer-li un espai al món. I de quina forma es fa, això? Potser hi ha tres direccions importants que cal afrontar de forma simultània. Dins d’elles es poden encastar de forma ordenada un bon nombre d’accions concretes ―ai!, potser més que no podrem fer― sense que el resultat sigui un cafarnaüm. Són accions referides a (1) comunicació i difusió, (2) als professionals, sobretot joves i (3) a internacionalització. Per difondre l’existència de la nostra societat i fer-ne saber quins són els objectius reforçarem la pàgina web de la SCE i l’usarem de canal ràpid de comunicació, de relació i de divulgació d’iniciatives. Com sabeu, la segona versió de la pàgina està instal·lada en el servidor de l’Institut d’Estudis Catalans mercès al conveni de vinculació que hi tenim formalitzat. Hi ha també les xarxes socials, on hi tenim el nostre perfil a Twitter des de novembre de 2012. Finalment hi ha un conjunt d’eines de perfil i utilitat diversa ―els e-News, les alertes, un possible blog… Qualsevol entén que els estadístics apreciaran la nostra societat si s’hi poden recolzar, en un sentit o altre. Això val sobretot per als professionals joves, per als acabats de graduar i que afronten el mercat de treball, tan nou per a ells, i per als estudiants avançats que aviat es trobaran en aquesta situació. La SCE potser pot donar-los alguna visibilitat i algun recurs modest però de resultats impensats. I no em refereixo només, ni principalment, a recursos econòmics. La capacitat de relació, l’oportunitat d’establir xarxes de relació ha de ser fomentada des de la SCE, de forma que els eventuals episodis de solitud professional siguin breus i poc intensos, si pot ser. Finalment, no se m’acut que obrir el compàs pugui ser perjudicial. Ben al contrari. El sentit de les proporcions millora si un mira el món. En el nostre cas, això vol dir adreçar-nos a societats i a institucions similars a la nosaltres, sense filar prim amb la distància geogràfica o cordial. Com són i què fan les societats estadístiques dels països propers a nosaltres? Algunes són institucions reforçades i antiquíssimes, altres més semblants a nosaltres mateixos; unes es produeixen en entorns molt fèrtils, altres menys. Potser trobarem per aquesta via noves oportunitats per als nostres socis. En fi, vet aquí un programa d’objectius i de treball. Rebre de l’Assemblea General l’encàrrec de tirar-lo endavant, o tant com sigui possible, no és un assumpte menor.

Gràcies per la confiança.

Xavier López Andrés

Benvolguts, la Societat Catalana d’Estadística és avui una realitat amb més de 3 anys de recorregut, més de 160 membres, un nombre important d’activitats realitzades i una gran il·lusió per arribar mes enllà i per complir més i millor amb les expectatives de la nostre comunitat. Escric aquestes línies en l’equador del meu mandat i les aprofito per fer algunes reflexions. La SCE es va adherir desdel primer moment a l’Any Internacional de l’Estadística 2013, unint-nos així a una iniciativa internacional que té l’objectiu de promoure l’estadística i la seva importància en tots els aspectes de la vida, la ciència i la societat. El reconeixement i prestigi assolit amb la Declaració del Parlament de Catalunya el 10 d’abril de 2013, donant ple suport a la celebració de l’Any Internacional de l’Estadística, ens omple d’orgull i ens marca un camí ferm. L’Any internacional ens ha ofert, com segurament sabeu, moltes oportunitats. Des de la Junta de la SCE, i amb la vostre col·laboració, les hem aprofitat: articles als diaris, blog conjunt amb l’Idescat, premi al Planter de Sondeigs, taules rodones, concurs d’anàlisi estadística, matins de recerca a Cosmo Caixa, col·laboració en la 10a Jornada d’ensenyament de les matemàtiques i en la Setmana de la Ciència,… Tanmateix, a més d’aquest tipus d’activitats que des de la SCE impulsem, voldríem també donar resposta real a les vostres inquietuds i necessitats professionals, i per fer-ho ens cal la vostra participació. Disposar d’una xarxa de professionals útil per a tots els estadístics i sobretot per aquells que exerceixen la professió allunyats d’altres companys seria, entenc, un objectiu molt desitjable. Malgrat les adversitats econòmiques i socials d’aquesta època, la comunitat estadística es troba en un moment dolç, amb unes titulacions de grau, màster i doctorat cada dia més prestigioses i atractives per als estudiants, uns professionals ben formats i ben considerats i un reconeixement social en augment. Aprofitem tots plegats aquest moment per créixer, per donar a conèixer la nostra professió i per contribuir, en la mesura del possible, a què el món en què vivim sigui una mica millor. Us demanem que us involucreu personalment i que ens feu arribar les idees i suggeriments d’activitats que penseu us poden ser d’utilitat. La presidència de la SCE és un honor que mai hagués pensat que tindria.

Us estic agraïda per la confiança que heu dipositat en mi.

Guadalupe Gómez Melis

Benvolguts, Hi ha estadística en economia, en psicologia, en enginyeria, en medicina, i en moltes altres disciplines. Fa cent anys el metge Luís Comenge, pioner de l’estadística sanitària a Barcelona, deia que sense un «criteri aritmètic la ciència de la salut i la malaltia es reduiria a un cúmul d’intuïcions i de sospites». Es comprova que, de sempre, hi ha estadística pertot. Ara bé, si l’estadística és una eina important els estadístics també ho són, d’importants. La Societat Catalana d’Estadística es va crear amb aquestes dues finalitats: treballar en favor de l’estadística i també de les persones que s’hi dediquen. Ho reflecteix prou bé el nostre acrònim a Internet: socestadistic és tant una forma d’abreujar el nom de la cosa com d’indicar la nostra professió. El primer objectiu vol fomentar l’estadística i les tècniques que li són pròpies. El segon, aplegar un nucli dens de professionals —més enllà de les institucions docents i de l’entorn immediat de cadascú. A Catalunya hi ha prou estadístics per constituir una massa crítica de fertilitat prometedora. La proximitat que dóna compartir una associació hauria d’ajudar, molt o poc, a la projecció dels nostres estadístics i a la promoció internacional de l’estadística feta a Catalunya. Si desitgeu més aclariments, no dubteu a adreçar-vos a la Secretaria de la Societat o a mi mateix. I si l’estadística és un assumpte del vostre gust, sereu benvinguts com a nous membres de la Societat Catalana d’Estadística.

Cordialment,

Josep M. Vegara Carrió