Notícies del la SocE

La professió d’estadístic, entre les 10 millors de l’any 2011

En la difícil tasca de guanyar-se la vida, la quarta millor opció és fer d’estadístic.

No és tan bona com fer de matemàtic, però és millor que ser analista de sistemes, físic o enginyer aeronàutic.

[rule type=”basic”]

El portal CareerCast, dedicat a lligar ofertes i demandes de treball a Estats Units i Canadà, ordena anualment dues-centes professions i publica el rànquing que en resulta. És un exemple d’estadística tafanera i d’aprofitament indirecte, una mica com la d’alguns portals immobiliaris amb el preu dels habitatges. Doncs bé, segons CareerCast l’any 2011 la millor professió és enginyer de software, i la quarta estadístic. Admetreu que ser el quart de dos-cents està molt bé! Un estadístic, diu el portal, és qui tabula, analitza i interpreta els resultats numèrics d’experiments i enquestes. No sé si coincidiu gaire, amb aquesta descripció, però sembla que per fer això a Estats Units es paga a l’entorn de 73.000$.

L’ordenació dels oficis es fa d’acord amb la puntuació total obtinguda de valorar cinc arguments crítics. Com més punts obté un treball, pitjor és la seva valoració. Enginyer de software és la millor ocupació, perquè només rep 60 punts. En canvi, la pitjor opció és treballar de peó en un jaciment petrolier (d’això se’n diu fer de rostabout). Acumula una puntuació de 892 punts. ACareerCast ho expliquen sense embuts: un rostabout fa una feina rutinària i relativament mal pagada (32.000$), i ha d’entomar jornades de dotze hores, l’exposició a la intempèrie en ambients hostils, un risc alt de lesions i l’aïllament de la família i els amics.

Els cinc arguments que serveixen per avaluar cada professió són: entorn, ingressos, perspectives (en particular, sobre desocupació), estrès i exigència física. Hi ha factors que es mantenen raonablement estables d’any en any, mentre que d’altres fluctuen de manera significativa a causa de canvis en el mercat laboral (per exemple, processos de desregulació laboral) o de la introducció d’innovacions tecnològiques (com ara l’aparició d’aplicacions web, smartphones itablets).

El rànquing deixa ben clar que ni als Estats Units els diners ho són tot. Un tècnic dental percep el mateix salari d’un rostabout, si fa o no fa, però ocupa una posició molt més avantatjosa en el rànquing (la 41). Es comprèn bé. Altres vegades les diferències d’ordenació venen per causes més subtils. La remuneració d’un meteoròleg (85.000$) supera força la d’un estadístic, però la seva feina està pitjor valorada. Les percepcions anuals de físics i assessors financers ultrapassen els 100.000$; en canvi, les seves feines se situen en posicions més aviat discretes, la catorzena i quinzena, respectivament. Just per sobre dels filòsofs (65.000$). Ser economista reporta 85.000$, però dedicar-s’hi vol dir conformar-se amb la vintena posició.

La notícia també destaca que les millors ocupacions requereixen el domini de les matemàtiques, o d’alguna especialitat científica o tècnica. Per postular-se cal haver passat per una facultat, o tenir algun tipus de formació especialitzada. Curiosament, algunes de les professions més mal valorades també exigeixen aquest requeriment de formació: els bons soldadors o els ferrers no s’improvisen. A vegades són feines ben pagades, però tenen alguna característica que les fa desagradables, com ara condicions de treball molestes o perill de lesió.

Trobareu la noticia completa a l’adreça http://www.careercast.com/jobs-rated/10-best-jobs-2011, i la metodologia a http://www.careercast.com/jobs-rated/2011-jobs-rated-methodology(data dels vincles: 20 de maig de 2011). Ja decidireu si us en refieu prou, d’aquesta estadística. De moment, resulta agradable que es parli del nostre ofici, ni que sigui bé.